Quan van inaugurar el camp d' aviació de Girona, ja fa molts anys, tothom anava a veure aterrar i enlairar-se els avions. Durant molts dies va ser l' element més important d' esplai dels gironins. Poc a poc, ens hi vam anar acostumant. Qui no s' hi va acostumar van ser les gallines de les masies i cases de pagès dels termes al voltant de l' aeroport. No ponien; i això era una tragèdia. De seguida sorgiren les opinions (els gironins som "savis". Ens agrada opinar sobre les coses profanes i les coses sagrades). L' opinió que em va semblar més lògica i enraonada, va ser la que vaig escoltar de llavis d' un "senyor" respectable. deia: "Com voleu que ponguin les gallines, pobretes, si, amb tant de fressa i trasbals, tots els ous els han pujat a la gargamella!". Els traumes no afectaren només a les gallines: també afectaren les pageses i pagesos. Les nits, quan feia calor, era un martiri. Sentir un terrabastall que t' entra, com un tren desfermat, fins a l' espona del llit! La psicosi arribà a moments esperpèntics. M' explicaren que un dia, un minyó trobà un objecte insòlit dins del wàter. El va dur a la seva mare. I aquesta li digué: "Nen, deixa' l on era, que no és nostre! Potser l' ha perdut un d' aquests avions!". Aquella bona dona ja s' imaginava un avió a la comuna. Poc a poc, a mesura que el camp anava "prenent volada", ens hi vam anar acostumant. Vingueren les companyies "low cost", amb viatge d' un dia (anar i tornar) a Roma -posem per cas- a cinc euros. Les coses es van desbordar. Els gironins no estàvem preparats per a xifres mil.lionàries (de persones amunt i avall) al nostre aeroport. I vam deixar d' interessar-nos per l' aeroport i totes les mandangues del "low cost", perquè vam entendre que les úniques que hi guanyaven eren les companyies aèries. Tornant a les gallines, un "col.lega" meu, rector d' una parròquia dels voltants de l' aeroport em regala, cada setmana, mitja dotzena d' ous. Diu que un parell de pageses li' n donen tants que no se' ls pot acabar. Són ous normals, no us penséssiu pas. Avui dia ja no saps quins són els de granja i quins els de pagès. A més, de tant en tant en trobes algun de dolent. El meu amic em va dir que les pageses ja l' havien advertit: "Amb això dels avions, sempre n' hi ha algun de nial"). O sigui, covat. Però això, no és culpa dels avions. Que quedi clar!