Al meu amic entranyable, en Quim, que fa vuitanta-dos anys, curulls de vida, de goig, d’humor i de seny.
Sant Pere li va al darrere,
amb el tip i tip i tap. (Cançó popular catalana).
Si sant Pere et va al darrerra
és perquè t’estima molt.
Ses petjades a la pols
són camí, guia i drecera.
Si sant Pere et va al davant
és perquè t’estima tant;
i, en els dies de sequera,
t’és flascó, deu i riera.
Amb sant Pere, seu planera
des de segles, a remolc
de la lluita i la quimera,
has obert un pregon solc.
Per sant Pere, jorn galant,
l’estiu galopa, volant.
I aquella calor primera
encara no és la sobrera.
Al damunt de ta senyera
n’hi pengen vuitanta-dos.
Amb sant Pere gloriós,
no hi posis pas cap barrera.
Perquè el dia de sant Pere
és un dia de repòs,
jornada de joia entera,
de goig, de festa i de flors.
Vetlles, aplecs i fogueres,
de balls, revetlles i arròs,
xerinoles i colors,
de sopars i d’altres xeres.
La diada de sant Pere,
dia de l’any gloriós,
finida la primavera,
s’enceta el temps calorós.
Per sant Joan, les goges feres,
petards, piules i cireres,
la nit llarga, les carreres
i les herbes remeieres.
Per sant Pere el ball de l´ós,
la disfressa del talós,
el color dels mocadors,
la xaranga matinera.
La vida és molt llaminera
la diada de sant Pere.
Que canti el mico filós,
el garsot ben rogallós,
el cucut harmoniós,
la mallerenga encisera,
la tòrtora cridanera,
el rossinyol tremolós,
la merla, el puput talós,
el gaig i la cadernera.
L’humor és llista d’espera
del cel, que albirem tantost;
és com glopada de most,
anunci de joia vera.
Quim Pla. Festa de sant Pere de l’any 2007.
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados